TRACTAMENT DEL TRASTORN PER ESTRÈS POSTRAUMÀTIC

El trastorn per estrès postraumàtic (TEPT) és un trastorn d’ansietat que pot aparèixer després de que una persona pateixi o hagi presenciat un esdeveniment impactant, terrorífic o perillós.

Aquest esdeveniment traumàtic potser de diversa indole: abusos, violacions, accidents de tràfic o d’altres tipus, atacs violents, desastres naturals, morts traumàtiques, guerra, captiveri, etc.

Generalment els símptomes es solen presentar en els primers tres mesos del incident traumàtic, però en ocasions poden aparèixer més tard i a vegades després dels anys.

Per a considerar que es tracta d’un trastorn per estrès postraumàtic, els símptomes han de durar més d’un mes i alhora ser suficientment greus com per interferir significativament en el desenvolupament personal en les esferes socials, laborals i/o familiars.

El pronòstic del trastorn difereix d’una persona a una altra. Algunes persones es recuperen en uns pocs mesos, mentre que altres mantenen la simptomatologia durant molt de temps o fins i tot de manera crònica.

ELS SÍMPTOMES D’AQUEST TRASTORN GENERALMENT ES DESCRIUEN DINS DE QUATRE TIPUS

  • RECORDS INTRUSIUS
    Poden incloure els següents símptomes: Records recurrents, involuntaris i angoixants del esdeveniment traumàtic. Reviviscència del fet traumàtic com si estigués succeint de nou. Malsons sobre l’esdeveniment traumàtic.
  • EVASIÓ
    Pot incloure els següents símptomes: Mantenir-se allunyat dels llocs, els esdeveniments o objectes que portin records de la vivència traumàtica. Evitar els pensaments o els sentiments relacionats amb el fet traumàtic.
  • CANVIS EN EL PENSAMENT I ELS ESTATS D’ÀNIM
    Poden incloure els següents símptomes:  Insensibilitat emocional, pensaments negatius i/o de culpa sobre un mateix, o sobre altres persones o sobre la vida en general. Dificultat per mantenir relacions intimes o properes. Problemes me memòria sobre el propi esdeveniment traumàtic o sobre qualsevol altre situació. Dificultat per sentir alegria i satisfacció. Falta de motivació.
  • CANVIS EN LES REACCIONS FÍSIQUES I EMOCIONALS
    Poden incloure els següents símptomes:  Espantar-te fàcilment. Estat en alerta constant i/o amb sensació de perill. Trastorns de la son. Dispersió. Conducta autodestructiva. Atacs d’ira recurrents. Sentiments de culpa o vergonya.

Hi ha que tenir present que els símptomes poden variar segons la persona que pateix el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) i també poden canviar amb el transcurs del temps.

Els símptomes en els nens poden ser diferents dels símptomes dels adults i poden incloure, sobre tot en nens menors de 6-7 anys:

  • Orinar- se en el llit després d’haver après a anar al bany.
  • Perdre la parla.
  • Aferrar-se exageradament a les figures paternes o properes.
  • Representar l’esdeveniment traumàtic en els jocs.

Els nens més grans i/o els adolescents poden presentar símptomes més semblants als dels adults. A més a més, poden presentar conductes disruptives, destructives o poc respectuoses. Poden aparèixer també sentiments de culpa, vergonya o venjança segons la persona i el fet traumàtic vivenciat.