Aquest és un problema creixent i ja és un dels trastorns més comuns en nens i adolescents. Afortunadament té tractament i és possible restablir la salut emocional del nen o adolescent que pateix ansietat.
L’ansietat és un conjunt de respostes emocionals que poden incloure molèsties, tensió i por, que experimenta una persona davant d’un estímul o situació que viu com a amenaçadora.
”Quan aquesta resposta és desproporcionada a l’estímul que la causa, podem parlar d’un trastorn d’ansietat i sobretot quan les manifestacions interfereixen significativament amb la vida quotidiana d’una persona” (Tous, 2008).
Igual que els adults, els nens poden experimentar episodis específics d’ansietat que no requereixen ajuda psicològica. No obstant això, tant els adolescents com especialment els nens tenen pocs recursos i coneixements per gestionar l’ansietat i, en general, el seu món emocional.
En el procés de maduració, el nen aprèn a gestionar les seves pors (por a la foscor, a estar sol, a anar a l’escola, etc.), però de vegades aquest procés requereix acompanyament terapèutic per facilitar que el nen abordi millor les situacions que l’angoixen.
Aquest acompanyament o ajuda només és necessari en el cas que l’ansietat s’allargui en el temps i interfereixi significativament en la vida del nen o adolescent.
En qualsevol cas, cal assenyalar que certes reaccions d’ansietat es poden considerar normals a una edat i patològiques o disfuncionals en altres moments evolutius del nen.
QUÈ CAUSA L’ANSIETAT INFANTIL I JUVENIL?
Hi ha factors biològics, alguns d’ells genètics, i factors ambientals que podrien predisposar a desenvolupar aquest problema. No obstant això, encara falta recerca per poder determinar millor els factors associats als trastorns d’ansietat.
Per a nens i adolescents, hi ha una sèrie de situacions associades als canvis de vida que poden conduir a l’ansietat:
Separació dels pares.
Mort d’una figura important (pare, avi, germà, amic…).
Canvi d’escola.
Repetir un curs escolar.
Bullying.
Malaltia pròpia o familiar proper.
Canvi de domicili.
Increment en la quantitat i/o dificultat del treball escolar.
PRINCIPALS SÍMPTOMES D’ANSIETAT INFANTIL
L’ansietat es pot presentar de diverses maneres, tant per els adults com per els nens. No obstant això, hi ha algunes diferències entre adults i nens pel que fa a la forma específica o trastorn d’ansietat que es pot presentart entre ells.
Algunes de les formes més freqüents d’ansietat en nens, tot i que n’hi ha d’altres com les fòbies específiques, són les següents:
– ANSIETAT PER SEPARACIÓ
És habitual que els nens visquin amb disgust el fet de separar-se temporalment dels seus pares o figures substitutories. Això pot succeir tant quan el nen va a l’escola bressol o quan, per exemple, un o ambdós pares van de viatge per un temps. Aquest disgust davant aquesta circumstància és una cosa natural que difereix de la simptomatologia que es produeix en el cas de l’ansietat per separació. En aquest cas, s’aprecia l’aparició de símptomes d’ansietat excessiva en relació amb l’allunyament de la llar i la separació de la mare, el pare o la figura de vincle més proper. Altres símptomes comuns inclouen preocupacions persistents sobre un desastre, un accident o mort que els pogués privar dels seus pares, la negativa a anar a dormir si no van acompanyats, la negativa a anar a l’escola, la negativa a separar-se físicament de la figura vinculada, malsons recurrents amb el tema de la separació.
– MUTISME SELECTIU
Es caracteritza per la dificultat de parlar quan el nen s’enfronta a situacions socials, i això no es deu a la manca de consciència o manca de la llengua requerida, ni a una dificultat de comprensió, ja que fora d’aquest context demostra un llenguatge correcte, fluid i adequat a la seva edat. El nen és incapaç de parlar en certes situacions conegudes i previsibles i especialment a persones desconegudes; No obstant això, l’infant pot tenir una conversa normal quan es dirigeix a la seva família o a persones properes.
La dificultat per dirigir-se verbalment a altres persones pot ser total o parcial, y fora de casa per comunicar-se fan servir gestos, moviments amb el cap, monosíl·labs o notes escrites.
Aquesta manca de parla, a més a més, interfereix en la vida quotidiana del nen; per exemple, dificultant les seves relacions a classe o fer amics amb facilitat.
- FÒBIA SOCIAL
En la fòbia social l’ansietat apareix quan, per exemple, el nen ha de parlar en públic, fer un examen oral, sortir a la pissarra, menjar davant dels altres, orinar en un bany públic, etc.
A més d’això, hi ha una preocupació excessiva sobre la seva conducta cap als desconeguts, amb tendència a l’auto observació i la inseguretat en aquestes circumstàncies. No obstant això, la relació amb altres membres de la família sol ser normal per la seva edat.
En situacions socials, els nens que pateixen fòbia social sovint ploren, es bloquegen, es neguen a parlar o fugen de la situació social.
Els adolescents, d’altra banda, es preocupen excessivament abans d’anar a un esdeveniment social o tendeixen sobre-preparar-se abans d’una presentació de classe.
Tots dos tenen molta por de fer el ridícul de sentir-se humiliats davant dels seus companys.
- ANSIETAT GENERALITZADA (TAG)
El nen que pateix TAG sent una ansietat i preocupació excessives que no es centren en cap objecte o situació en particular, però que abasten una àmplia gamma de temes o activitats; són freqüents preocupacions sobre esdeveniments futurs o passats, el seu benestar i el de la seva família, la seva situació i prestigi en l’entorn familiar i acadèmic – aquests últims més comuns en l’adolescència (Last, 1989).
QUÈ FER SI SOSPITO QUE EL MEU FILL TÉ ANSIETAT?
En primer lloc, no alarmar-se ja que pot ser un nivell d’ansietat totalment normal per a l’etapa de desenvolupament que està experimentant el nen o l’adolescent.
No obstant això, en cas de dubte, val la pena fer una consulta amb un professional expert i qualificat, per poder detectar amb més seguretat si es tracta d’un trastorn d’ansietat o simplement d’un estat ansiós normal i que faciliti un procés adaptatiu en l’evolució i creixement del nen.
TRACTAMENT DE L’ANSIETAT INFANTIL
Si es detecta que ens enfrontem a un cas de trastorn d’ansietat i no a una ansietat com a mecanisme natural i adaptatiu, aconsellem el tractament amb el nen. Sovint no és un problema greu i en molts casos es pot resoldre sense grans complicacions.
El primer que busquem a l’Institut Català de l’Ansietat és crear un espai de confiança i seguretat en l’espai de teràpia perquè el nen se senti còmode, segur i pugui obrir i manifestar les seves pors i inquietuds lliurement. És molt important que es creï un bon vincle entre el nen i el terapeuta.
S’ajuda a l’infant a expressar-se i a entendre el que li està passant. Una vegada que el nen està més tranquil, se li aportaran recursos i eines per a una gestió emocional satisfactòria que el farà créixer en autoestima i en sensació de seguretat. esoldre el trastorn presentat pel nen o adolescent.
Tot això significarà un millor maneig de situacions difícils mitjançant la reducció de les preocupacions i els temors a nivells normals.
Per a tot això, en funció de cada cas, s’utilitzaran diferents enfocaments (Gestalt, EMDR, Cognitiu-conductual, …) i tècniques ad hoc per aconseguir l’objectiu desitjat i resoldre el trastorn presentat pel nen o adolescent.
